CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Anestèsia fiscal Anestèsia fiscal

Anestèsia fiscal

Si fóssim conscients dels tributs que paguem hi hauria segurament una revolució; pacífica,clar
Opinió 3 May, 2016 Antoni Durán-Sindreu 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Anestèsia fiscal

Som conscients dels tributs que paguem? Em refereixo a si sabem el seu import exacte o aproximat. Crec, sincerament, que no, ja que, si ho sabéssim, hi hauria segurament una revolució; pacífica, clar. Sabem, això sí, quin import ens retornen per IRPF. Sabem, també, que paguem IVA per gairebé tot, que les rendes altes no paguen el que haurien, que el frau és una xacra, que la corrupció és la malaltia de moda i un llarg etcètera que se’ns repeteix cada dia.

Però la veritat és que poc en concret sabem, inclòs el que cadascun de nosaltres paga en concepte de tributs. Tinc per això la sensació de que vivim en un món irreal. Com el de Truman. Recorden? M’explico. No se’ns repeteix, per exemple, que entre el cànon de l’aigua, les taxes i l’IVA, més del 40 % del rebut de l’aigua poden ser tributs. Res se’ns diu tampoc de l’elevat percentatge que paguem d’impostos en els carburants. I el que és pitjor, ni se’ns diu ni se’ns detalla. El mateix passa amb el tabac. No dediquem temps a reflexionar que una part important dels impostos que suporten les empreses se’ns repercuteixen via preu i que, per tant, acabem també pagant-los. És cert; no tenim dades per calcular-ho. I ja no dic res en relació a l’IVA. Ens quedaríem sorpresos si calculéssim el que cada any paguem per IVA entre transport, oci, vestit, menjar, farmàcia, i un llarg etcètera. Però no ho fem. Vivim, doncs, immersos en una veritable “ignorància fiscal”. Aquest és el gran parany del sistema: pagar sense saber de forma exacta què, qui i quant, i sense visualitzar el que realment es paga. Bona prova d’això és que el propi sistema està dissenyat perquè les persones físiques no hagin de pagar directament a Hisenda sinó a través d’un “recaptador”, que es diu empresa. En aquest context, la devolució de renda és com la “morfina”: ens fa sentir millor quan en realitat hauríem de sentir-nos pitjor per haver anticipat més impostos dels que ens correspondria. Potser per això és de les poques coses visibles: la “beneïda” devolució. No em vull doncs ni imaginar què ocorreria si els impostos s’haguessin de pagar sense recaptador. Els principis rectors serien sens dubte la pedagogia, la transparència, l’eficiència, la responsabilitat, l’exemplaritat i el compromís, però, desgraciadament, no és així. Per això aprofitem qualsevol excusa, com els papers de Panamà, per mirar cap a un altre costat i apropar la brasa a la nostra sardina”; sense mirar-nos el melic ni preguntar-nos el per què.

És doncs imprescindible sortir d’aquesta “ceguesa” en la qual vivim i exigir un sistema en el qual es visualitzin els tributs que cadascun paguem i el cost “per càpita” dels serveis públics. S’imposa, doncs, la transparència del sistema i abandonar la ignorància fiscal. Jo, almenys, vull ser conscient i no viure anestesiat.

Antoni Durán-Sindreu

És profesor de la UPF i soci-director de Durán-Sindreu, Advocats i Consultors d'Empresa

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies