CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
ANC i Òmnium, els hi ha posat ben difícil ANC i Òmnium, els hi ha posat ben difícil

ANC i Òmnium, els hi ha posat ben difícil

CatalunyaEditorialPolítica 29 June, 2015 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » ANC i Òmnium, els hi ha posat ben difícil

L’Assemblea Nacional Catalana ha decidit celebrar una consulta entre tots els seus afiliats posant a votació una pregunta segurament innecessària per la seva complexitat i encara més en el seu sentit. Jutja tu mateix si és que no la coneixes:

“Vols que l’ANC busqui les complicitats necessàries amb altres entitats i forces polítiques per impulsar una proposta electoral de la màxima transversalitat per garantir el caràcter plebiscitari del 27 S que ens porti a la independència de Catalunya?” Si alguns varen trobar la pregunta d’UDC complexa, deuen al·lucinar amb aquesta, malgrat que ara callin.

Però, hi ha una diferència important entre l’una i l’altra. Amb la d’Unió quedava clar què passaria segons votessis: anar incondicionalment amb en Mas, el no; definir un nou full de ruta amb consulta legal, els del sí. En el cas de l’ANC què vol dir votar no? Que estàs en contra de cercar complicitats per impulsar la proposta electoral més transversal que garanteixi que les eleccions siguin un plebiscit i que, a més, porti no gens menys que a la independència de Catalunya? Hi ha algun soci de l’Assemblea que pugui oposar-se a aquests bons propòsits? Si fos així, el que caldria preguntar-se és què hi fa allí, perquè la pregunta no és altra cosa que el resum barroc de la finalitat de l’ANC.

I si és inútil perquè ningú pot estar en contra, per què es fa? Potser per demostrar que es consulta a la gent malgrat que sigui sobre no res? També perquè la generalitat de la qüestió plantejada deixa les mans lliures a la direcció? Per guanyar temps i forjar un consens sobre com abordar la patata calenta d’en Mas o per eludir la seva pressió? Possiblement de tot una mica. Ara, el que sí que és evident és que l’ANC no ha volgut o no pot abordar frontalment el que Mas els hi demana, perquè a les hores la pregunta hagués estat una altra, com, per exemple, aquesta:

“Esteu d’acord amb la proposta feta pel president de la Generalitat que L’ANC participi en una candidatura unitària de la societat civil per a garantir unes eleccions plebiscitàries que ens duguin a la independència?”

I, a més, una segona:

“Consideres que ha de ser el president Artur Mas qui l’encapsa-li?”. Aquest sí que hagués estat un exercici de democràcia real, però ho entenem impossible, perquè era sotmetre a en Mas a un judici públic, unes preeleccions abans de la batalla de la qual difícilment podia sortir ben lliurat malgrat que guanyés, perquè els vots en contra hagueren pesat com una llosa en analitzar-se des de la perspectiva que Mas jugava en el terreny més favorable possible, afegint així una quarta resta a les seves iniciatives. La primer fou la del PSC i ICV en abandonar l’objectiu del dret a decidir i substituir-lo per la independència, després la d’ERC amb la llista única. Finalment, la federació amb Unió pel contingut del full de ruta. Tot això ja són llençols perduts, un més, encara que fos petit, era passar de la tragèdia al desastre.

Per això és tan interessant veure com l’ANC i Òmnium sortiran de l’atzucac d’en Mas sense ocasionar-li un dany (si pot interpretar-se com un rebuig) i, alhora, sense convertir el moviment popular per la independència en un apèndix d’un partit de CDC i els seus dirigents.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies