CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Anàlisi: Estat Islàmic s’atrinxera a Mossul Anàlisi: Estat Islàmic s’atrinxera a Mossul

Anàlisi: Estat Islàmic s’atrinxera a Mossul

Les forces iraquianes aconsegueixen alliberar la riba est del Tigris al seu pas per Mossul. No obstant, Estat Islàmic ha demostrat ser un rival formidable en combat urbà i la següent fase de la batalla s’anuncia encara més dura.
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 27 January, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (5 votes)

Inici » Historic » Anàlisi: Estat Islàmic s’atrinxera a Mossul

Aquesta setmana s’ha sabut que les forces iraquianes han aconseguit recuperar la totalitat de la meitat est de la ciutat de Mossul. Es tracta de la segona vila més poblada de l’Iraq, sota control de l’Estat Islàmic des del juny del 2014.

La batalla per la riba est del Tigris al seu pas per Mossul ha costat a la coalició anti-Estat Islàmic tres mesos i prop de 6.000 baixes entre morts i ferits. Actualment, les forces iraquianes, recolzades per milícies xiïtes fidels al govern de Bagdad, es disposen a llançar-se sobre la densament poblada riba oest.

L’investigador Riyadh Mohammed recorda la importància estratègica de Mossul per a Estat Islàmic: està a prop de Síria, Turquia i el Kurdistan, és la llar de la meitat dels antics oficials de l’exèrcit iraquià [una part dels quals es compten entre els iniciadors d’Estat Islàmic], i produeix més gra i bestiar –els recursos dels quals Estats Islàmic obté la seva força- que qualsevol altre província iraquiana. Si Mossul no es recupera, Estat Islàmic no serà derrotat. Si la ciutat es reconquesta, la seva fi estarà molt propera.

La propera fase de la batalla s’anuncia molt complicada

Si bé la captura de l’est de Mossul ha requerit de molt més temps del previst, les forces armades iraquianes són conscients que el pitjor de la batalla encara està per arribar.

Com es pot apreciar en aquesta imatge de satèl·lit, la riba oest del Tigris està molt més densament poblada que no pas l’est. Estat Islàmic hi podrà desplegar el seu vast repertori de tàctiques de combat urbà, incloent franctiradors, cotxes bomba, túnels i tota mena de paranys i dispositius explosius.

Imatge de satèl·lit que mostra els cinc ponts que uneixen les dues ribes del Tigris al seu pas pel centre de Mossul. Estats Units els bombardejà després de constatar que els islamistes els empraven no per retirar-se a l’oest sinó per reforçar la riba est. Font: BBC

S’estima que 40.000 terroristes provinents de més de 100 països viatjaren al 2014 cap a Síria i l’Iraq per afegir-se a Estat Islàmic. La intel·ligència iraquiana calculà a l’octubre del 2016, just abans de començar l’operació de reconquesta, que a Mossul hi havia 5.500 gihadistes.

Una estratègia equivocada

Riyadh Mohammed explica que el pla per reconquerir Mossul es basa en una presumpció falsa: que Estat Islàmic està molt debilitat i no podrà suportar l’esforç que suposa una batalla urbana de les dimensions de Mossul per gaire temps.

Les forces de la coalició no han completat l’encerclament de la ciutat, quelcom sorprenent des del punt de vista militar. La decisió sembla explicar-se per raons humanitàries i militars: es dóna l’oportunitat als civils de marxar de la ciutat i es permet als combatents d’Estat Islàmic escapar (reduint així el brutal combat urbà).

No obstant, el que sembla que s’ha aconseguit és permetre l’avituallament d’Estat Islàmic durant varies setmanes més. En contra de les expectatives americanes i iraquianes, els combatents d’Estat Islàmic no tenen cap intenció de replegar-se. Són conscients de la importància de mantenir Mossul a tota costa.

A més, les forces iraquianes han demostrat no estar tan ben entrenades en combat urbà com els seus líders asseguraven a l’octubre passat.

Qui controla què a Mossul el 23 de gener. Font: BBC

De moment, les baixes iraquianes són nombroses. Segons fonts provinents dels hospitals de campanya, uns 2.100 soldats, milicians i policies iraquians haurien mort i 4.500 més resultat ferits. Uns 1.000 civils també haurien perdut la vida (com Catdiàleg explicà, el primer ministre al-Abadi els cridà a quedar-se a casa), la majoria a mans d’Estat Islàmic.

Crisi humanitària

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels refugiats (ACNUR), estima que 750.000 civils segueixen atrapats a la riba oest de Mossul. Ja són més de 160.000 els civils que han sortit de Mossul i actualment s’allotgen als camps de refugiats habilitats per Nacions Unides.

Sembla que el numero seguirà incrementant-se a mesura que les forces iraquianes pressionin per entrar en les zones més densament poblades, tot i que Estat Islàmic els intenta retenir com escuts humans. ACNUR tem que l’allau de civils necessitats de refugi pugui arribar a les 700.000 persones.

Les implicacions polítiques d’una llarga batalla

Durant la tardor del 2016, un seguit d’experts iraquians i internacionals mostraren preocupació per què passaria amb Mossul un cop alliberada. Es tem que la desconfiança entre les sectes i faccions rivals iraquianes reneixi. La lluita contra un enemic comú, Estat Islàmic, només estaria posposant aquest nou enfrontament, es diu.

Podria ser que si les dificultats militars continuen, les escletxes entre els actuals aliats s’obrin més ràpidament. Per exemple, Estats Units sembla estar involucrant les seves forces en operacions de combat, en comptes de limitar-les al paper de consellers que Obama assegurà que tindrien. Per la seva banda, les milícies xiïtes poden perdre la paciència i cometre excessos contra la població sunnita.

Imatge de portada: forces Kurdes vigilen una població propera a Mossul a l’octubre del 2016. Els kurds no estan implicats en les operacions d’atac del centre de la ciutat. AP Photo

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies