CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Ampliar o dividir Ampliar o dividir

Ampliar o dividir

Editorial 18 May, 2015 CatDialeg.cat 9
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Ampliar o dividir

El independentisme està massa marcat pels interessos i pugnes partidistes de CDC i ERC com perquè pugui prosperar en lloc de decaure, i té el risc de incórrer en la feblesa històrica d’un moviment que era encara més ampli, el catalanisme polític. La feblesa de la divisió social per manca de sensibilitat pel que és en realitat el país i per quins són els seus problemes.

Concretem-ho. La iniciativa de Madrid d’imposar un 25% de castellà a les aules quan els pares dels alumnes ho reclamin, hauria de ser reflexionada no tant com una agressió externa sinó com una forma d’atiar una contradicció interna. Per a molts catalans no és cap extralimitació, ni atempta contra la normalització lingüística, que en la mesura que centre l’atenció del sobiranisme i provoca la seva reacció, segrega políticament tota aquella gent que no ho veu amb mals ulls. El 25% en certes aules no malmet el català com llengua vehicular, la gran victòria que cal preservar, al contrari, la reforça perquè assumeix que el català és la llengua hegemònica pel conjunt de l’ensenyament. Ser tan bel·ligerant en aquest punt afebleix l’extensió del sobiranisme.

Segon  exemple, les estelades als ajuntaments: si posin com si posin es una bandera de partit, d’uns partits, CDC, ERC, CUP, però per a la resta no significa res de propi. La bandera de Catalunya, sí. La  que el franquisme va prohibir radicalment, la que encarna la nostra història mil·lenària i entronca amb el mite fundacional del país. Aquesta és la de tots i, a més, reconeguda com oficial per nosaltres i l’estat. Per tant, reclamar que es retiri l’estelada, i més en període electoral, no es cap despropòsit, sinó assegurar la neutralitat simbòlica de les institucions polítiques. Perquè aquesta estelada, dissenyada per en Macià a imatge i semblança de la bandera cubana, l’última colònia espanyola independitzada després d’una cruenta guerra, mai ha estat la bandera de Catalunya, ni tan sols pel seu creador. Macià sempre la va utilitzar com distintiu del seu partit-moviment, Estat Català. Excitar-se massa, com ha succeït per aquesta qüestió és tornar a aprofundir el fossat que separa els catalans.

Eugeni D’Ors, d’assessor àulic de la Mancomunitat a traïdor a la causa, deia que als catalans ens perd l’estètica. Caure en el parany de l’estelada exactament és això.

I junt amb aquesta obsessió per qüestions com les al·ludides, hi ha mancances ferotges de sensibilitat social. La manca de CDC i els seus dirigents neoliberals és proverbial, però que aquesta indiferència arrossegui  Esquerra explica molt bé perquè la CUP i Podem prosperen. Es podrien excitar per la pobresa, per la desigualtat, pels abusos laborals, per la gent desnonada, pels dependents en situació crítica, pel 20% de joves nini, ni estudien, ni treballen, ni tenen futur. Però aquí la contenció mes exquisida impera. Ai les, ves no prenguéssim mal que estem governant! I aquest temor a afrontar la justícia social sense, no ja solucions, sinó ni tan sols gestos, és el que aïlla i limita l’expansió del sobiranisme.

L’ANC i les seves extraordinàries mobilitzacions sense el més mínim alè social, té també responsabilitat en tot això. El nou president, en Jordi Sánchez, per la seva trajectòria, pot representar un important canvi d’onda. Si el deixen.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies