CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Alternatives reals per una ciutat sense cotxes Alternatives reals per una ciutat sense cotxes

Alternatives reals per una ciutat sense cotxes

Com aconseguir realment un dia sense cotxes i que sigui òptim? El ciutadà està disposat a fer servir el transport públic?
SocietatZPortada IzquierdaZResto 22 September, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (5 votes)

Inici » Historic » Alternatives reals per una ciutat sense cotxes

És molt complicat aconseguir que en el dia sense cotxes la gent decideixi deixar el vehicle privat a casa i confiar en el tren. És complicat per diversos motius. D’una banda perquè anar amb tren sempre és més incòmode que fer-ho amb el cotxe, és més directe i no cal estar pendent dels horaris. D’altra banda, i amb els problemes de transport públic que es generen habitualment, si no n’ets usuari habitual, pot suposar desconfiança. Però sobretot és impensable que un conductor agafi el transport públic quan d’aquesta manera perdria temps, comoditat i diners.

Així doncs, quina és la manera més òptima per aconseguir que el dia sense cotxe sigui realment com a tal?

Barcelona no té una planificació metropolitana del transport, sinó que només s’ocupa estrictament de la ciutat. Aquí hi ha un primer error, perquè gran part del transit de la capital catalana ve generat pels conductors que provenen de l’àrea metropolitana. Si bé és cert que existeixen unes línies fixes de trens i autobusos, no hi ha un ‘tot’ realment integrat, que inclogui intercanviadors, zones d’aparcament perifèric a Barcelona, etc. I per aquest motiu les entrades de Barcelona sempre estan totalment col·lapsades.

Pàrquings a l’extraradi de Barcelona per oxigenar el centre de la ciutat

Projectes com els que hi havia a la plaça de les Glòries, que en un principi havia de ser un gran pàrquing perquè els conductors hi deixessin els cotxes i d’allà prenguessin els busos i metros, serien els que posarien punt final a aquesta agonia de col·lapses i retencions dins la ciutat. Però ara per ara no n’hi ha cap.

Un dia sense cotxes però amb el transport públic totalment gratuït

Hi ha dos tipus de polítiques, les restrictives i les de foment. Les primeres sempre són menys apreciades que les segones. Un dia sense cotxe és una política restrictiva, i un dia que el transport públic sigui totalment gratuït a canvi de no portar cotxe, és de foment.

Calen incentius perquè els usuaris vulguin anar amb transport públic.

Calen incentius perquè els usuaris vulguin anar amb transport públic.

D’aquesta manera, les persones que no tinguin ganes de complicar-se la vida agafant el cotxe per endinsar-se a Barcelona en un dia que el transport privat té tantes dificultats per moure’s, potser preferiran apostar per la via del transport públic. Aquest seria un incentiu perquè es qüestionessin de debò l’opció real d’anar amb tren, autobús o metro a treballar. Evidentment, una aposta com aquesta necessitaria una campanya prèvia que inciti a la gent a provar el transport públic.

La ineficàcia del dia sense cotxe

Ara per ara, tal com estar planificat, el dia sense cotxe és més una molèstia pels ciutadans que una altra cosa. Tancar carrers en hores diferents converteix la ciutat en una gimcana constant. Els vehicles deambulen per la ciutat a l’espera que el seu recorregut no estigui afectat, i si ho està, es creen petites retencions on a vegades no n’hi ha. D’altra banda, les activitats infantils i familiars organitzades, no tenen sentit a mig matí, quan els nens encara són a l’escola.

Les activitats infantils es duen a terme durant tot el dia, però en un dia laboral els nens tenen classe.

Les activitats infantils es duen a terme durant tot el dia, però en un dia laboral els nens tenen classe.

L’objectiu d’aquest dia és crear consciència en la gent que agafa el cotxe perquè s’abstinguin de fer-ho. Però la realitat és que per aquestes persones l’únic que esperen és que arribi l’endemà i no tinguin tants problemes per circular. És per aquest motiu que calen incentius perquè s’animin a agafar el transport públic.

I tots els alcaldes són conscients d’aquesta situació i del malestar que generen. D’aquí que en els primers anys de govern sempre tallin molts carrers, però a mesura que s’acaba la legislatura, els van reduint, pensant més en les noves eleccions que en el media mbient. Així ha passat amb tots els alcaldes previs a Colau, i tot indica que per l’alcaldessa serà igual en les pròximes edicions.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies