CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Alemanya ja no és l’alumne avantatjat de la UE Alemanya ja no és l’alumne avantatjat de la UE

Alemanya ja no és l’alumne avantatjat de la UE

La Comissió Europea critica amb fermesa la falta de reformes i el superàvit present a Alemanya
EconomiaEuropaZPortada DerechaZResto 3 March, 2016 Marc Miró i Escolà 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Alemanya ja no és l’alumne avantatjat de la UE

No és la primera ocasió en què la Comissió Europea alerta sobre les conseqüències del gran superàvit exterior que presenta Alemanya. Però sí que fou una novetat que ho fes amb la contundència amb la qual ho va expressar divendres passat. En aquest informe s’afirma obertament que el país germànic suspèn en l’aplicació de les reformes que la UE li havia demanat que apliqués per tal de reduir el seu superàvit comercial, un superàvit que per aquest any superarà el 8% del PIB alemany. Igualment aquesta falta de reformes, segons la Comissió Europea, està provocant que també Alemanya quedi a mercer dels riscos, tant econòmics (reducció en la demanda dels països emergents) com financers (incertesa sobre el futur del Deutsche Bank). A més cal sumar-hi el fet que Alemanya aquest any i el proper creixerà a un ritme molt moderat, al voltant del 2%.

Algunes de les reformes que la Comissió Europea recomanava per tal que Alemanya incentivés la seva demanda interna i inversió equilibrant així la seva balança comercial, foren l’augment de les inversions en infraestructures, l’augment de la despesa pública en educació i R+D i la reforma del sistema fiscal per tal de fer-lo més eficient. També va proposar la creació de més incentius perquè la jubilació es retardés davant el fort envelliment que està patint Alemanya i la perspectiva de què en pocs anys la falta de mà d’obra esdevindrà un problema important.

Per què és perjudicial el superàvit alemany per a la Unió Europea?

La insistència per part de les autoritats europees per tal que Alemanya rebaixi el seu superàvit comercial s’argumenta no només pels riscos que comporta per a la mateixa Alemanya, sinó també perquè és un focus de desestabilització especialment pels països de l’Eurozona que són els que comparteixen la mateixa moneda que el país germànic.

El gran avantatge competitiu dels productes alemanys respecte als espanyols, ha provocat que Espanya hagi hagut de rebaixar costos per tal de ser més comptetitiva

El gran avantatge competitiu dels productes alemanys respecte als espanyols, ha provocat que Espanya hagi hagut de rebaixar costos per tal de ser més comptetitiva

El principal canal de conflicte és el gran avantatge competitiu que presenta Alemanya envers la majoria de països de la zona Euro. El país germànic és capaç d’exportar productes amb una millor relació qualitat-preu, per això la demanda externa pels productes alemanys és molt gran sobretot quan ho comparem amb la demanda del mateix país germànic pels productes propis i estrangers. Aquest desajust entre l’oferta i la demanda provoca que d’una banda, la resta de països de l’Eurozona no puguin competir a escala exportadora amb Alemanya i de l’altra que Alemanya no traslladi aquest augment d’ingressos a un major consum i inversions que podrien beneficiar a la resta de països de l’Eurozona a través de comprar o invertir en els seus productes.

Aquesta actitud de l’economia germànica provoca que els països de la perifèria com Espanya, Itàlia o fins i tot França, hagin hagut de guanyar competitivitat a través d’una devaluació interna, és a dir, a través de la disminució de salaris. Aquest fet ha provocat una disminució del consum intern i de retruc una disminució dels preus que ha fet caure a aquests països i a la mateixa Eurozona en una situació deflacionària, situació que fa engrandir els interessos que han de pagar pel deute i així obligant-los a endeutar-se encara més per tal de poder fer front a l’increment d’aquests interessos. Paral·lelament, la disminució de l’activitat econòmica també ha afectat la mateixa Alemanya patint una reducció de preus. Finalment, el Banc Central Europeu ha estat incapaç de substituir el paper teòric d’Alemanya com a motor de l’economia europea a través d’estímuls monetaris. Aquesta situació a on el BCE s’ha vist obligat a aplicar unes mesures heterodoxes que no han estat capaces d’obtenir els objectius desitjats, ha provocat que els mercats financers comencin a interrogar-se sobre la capacitat real del BCE per a fer sortir Europa de la situació econòmica actual.

En conclusió, la Comissió Europea amb l’informe presentat divendres, demana a Alemanya que esdevingui aquell motor per a Europa que la seva capacitat econòmica i industrial li permet ésser.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies