CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
És així com volem que sigui el país? És així com volem que sigui el país?

És així com volem que sigui el país?

Editorial 7 July, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » És així com volem que sigui el país?

El debat sobre la independència s’ho menja tot. Tant que justifica el mal govern. És un aspecte de la qüestió al qual ens hem referit altres vegades. Ara volem senyalar-ne un altre. El de la mentalitat que venen dibuixant les lleis, accions de govern, llenguatge polític.

Dos fets d’aquesta setmana expressen bé la realitat a la qual ens referim. El primer és el conveni que ha signat el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona, que depèn de l’Ajuntament, i una anomenada Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants. Despullat del seu llenguatge estàndard significa que els hi cediran gratuïtament pisos del Patronat durant un any i que l’esmentada Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants, es farà càrrec del pagament dels lloguers. Cal dir que aquesta associació depèn en tot i per a tot de la subvenció pública. En definitiva, un mecanisme per al qual l’habitatge públic amb diners públics és lliurat com a prestació gratuïta a persones refugiades, pel fet que són LGTBI. De moment han començat amb dos pisos (tampoc hi ha tants refugiats que tinguin aquella condició, malgrat que amb incentius d’aquesta mena segur que augmentaran) i situa el precedent per poder-ho ampliar fins a on calgui. Recordeu el que va dir l’alcaldessa quan es va demanar que es donés acollida amb caràcter prioritari als cristians perseguits que venien com a refugiats? Va titllar de contrària als drets humans aquesta afirmació malgrat que menys de dos mesos abans l’Ajuntament havia adoptat una declaració on afirmava el mateix però referit a les persones LGBTI. La pregunta que ens hem de fer és per què aquest grup és dipositari de lleis (la catalana del 2014), drets, subvencions, ajuts, que no té cap altre col·lectiu molt més necessitat. Els refugiats, els pobres, els immigrants que no són LGTBI, no estan en condicions econòmiques ni socials de celebrar grans festes amb motiu de l’orgull de la seva condició, ni grans festivals d’estiu que duren una setmana i que a més ens són venuts, com el recent de Madrid, com una gran injecció econòmica, que normalment s’exagera, però que en part és certa? Com es pot ser alhora un grup discriminat i un grup d’alta despesa econòmica? Per què necessiten tantes subvencions si poden realitzar despeses tan descomunals com aquestes grans celebracions? Caritas hauria de ser dels primers a preguntar-ho, per la discriminació vers els discriminats que entranya. Però hi ha por. Per què?

La reflexió a la qual us convido també es fa extensiva a l’actitud del govern municipal de Barcelona.

La segona qüestió, que aquesta sí que l’heu vist probablement en els mitjans de comunicació, és la iniciativa de la CUP del districte de Ciutat Vella de Barcelona de demanar que l’Ajuntament expropiés la Catedral de Barcelona perquè ja no es dedicava al culte i només era una atracció turística. Naturalment, la resolució és tan absurda que no ha estat recolzada per cap grup municipal, però demostra una actitud, una forma de veure la realitat eclesial.

Però aquesta crida d’atenció no quedaria complerta si no us recordés quina era la fotografia del dia abans on apareixen els vuit diputats del Parlament de Catalunya, que varen presentar el text que es pretén que sigui una llei sobre el Referèndum. La imatge cridava l’atenció perquè d’aquests vuit diputats, quatre pertanyien a la majoria de govern de Junts pel Sí, però els altres quatre, per tant en situació de paritat, eren de la CUP que amb deu diputats és el grup més petit de la Cambra. El que faci i pensi la CUP no està en funció del seu pes electoral sinó del predomini que té sobre la majoria de govern manifestada en multitud d’aspectes, com la insòlita substitució del President de la Generalitat perquè així ho van exigir.

El vector ideològic de descristianització cavalca a cavall de la necessitat política. En altres termes la defensa dels drets i la llibertat religiosa se situa en segon terme en relació a l’objectiu polític que en cada moment sigui necessari assolir. La proposta municipal de la CUP pot ser una anècdota de mal gust, però la mentalitat que impera no en té res d’anecdòtic.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies