CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’agredolç retorn a casa dels cristians de l’Iraq L’agredolç retorn a casa dels cristians de l’Iraq

L’agredolç retorn a casa dels cristians de l’Iraq

Després de l’alliberament de Hamdaniya, una important població cristiana, els líders d’aquesta minoria no es mostren optimistes amb el seu futur en l’Iraq post-Estat Islàmic
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 2 November, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » L’agredolç retorn a casa dels cristians de l’Iraq

La població de Hamdaniya, també coneguda com Qaraqosh o Bakhdida, a una trentena de kilòmetres al sud-est de Mossul, es considerava a vegades la “capital cristiana de l’Iraq”.

Els habitants d’aquesta vila sumaven al 2014 unes 50.000 persones, la majoria d’elles cristianes, escriu Eszter Zalan a Foreign Policy. Molts hagueren de fugir cap a les zones segures del Kurdistan iraquià davant l’arribada dels combatents d’Estat Islàmic l’estiu del 2014. Els islamistes profanaren les esglésies amb la intenció de destruir tota evidència de la presència cristiana a la regió, una de les més antigues del món (a mitjans del segle II després de Crist sembla que ja hi havia una forta presència cristiana a la plana de Nínive, regió a la qual pertanyen Mossul i Hamdaniya)

A l’església de Santa Bàrbara, els islamistes demoliren la creu que coronava la cúpula. En un gest que ha donat la volta al món, soldats iraquians hi col·locaren recentment al lloc que havia ocupat una tosca creu de fusta.

En l’eufòria de l’alliberament de Hamdaniya, els iraquians –musulmans, cristians- semblen decididament units contra un Estat Islàmic en plena retirada. No obstant, el dubte apareix quan es planteja la qüestió de com serà l’endemà de la derrota definitiva dels jihadistes.

Un oficial d’intel·ligència iraquià entrevistat per Zalan afirmava que “alguns combatents d’Estat Islàmic segueixen amagats en les àrees de majoria sunnita [el nord de l’Iraq, inclosa la regió de Mossul, ho són]”. Per a ell, les coses empitjoraran: pensa que a l’Iraq hi ha massa faccions enfrontades entre elles, i que Estat Islàmic només ha estat una pausa en la seva disputa pel poder i el territori.

Al desembre passat, l’arquebisbe caldeu de Mossul, Monsenyor Amel Nona, admetí per la seva banda que els cristians “han perdut la fe en la seva terra i en la societat musulmana”. I és que en moltes ocasions, els habitants cristians de la plana de Nínive han vist com veïns seus amb qui havien compartit tota la seva vida els denunciaven a Estat Islàmic. Però Nona es mostrava també orgullós dels seus i afirmava que, dels cristians de la seva diòcesi, “cap s’ha convertit a l’Islam” i que tots havien conservat intacte la seva fe cristiana.

I és que en moltes ocasions, la fe és l’únic que els queda. Les cases dels cristians han estat saquejades i sovint cremades. Del milió i mig de cristians que es calcula que vivien a l’Iraq abans de la invasió nord-americana del 2003, i que representaven el 5% de la població total del país, només 500.000 seguien residint-hi al 2014.

La violència sectària que esclatà al 2004 entre xiïtes, sunnites i kurds arraconà per complert els cristians. Per a Khalis Ayshon, un cristià caldeu (pertanyent a l’Església Catòlica) i antic membre del parlament iraquià, quan els nord-americans entraren al 2003 a l’Iraq no tingueren per a res en compte els cristians.

Es calcula que un terç dels que encara quedaven al país abans de l’ofensiva d’Estat Islàmic al 2014 han fugit de l’Iraq. Fa uns mesos, Ayshon fundà Shlomo, una organització dedicada a la documentació dels casos de intimidació i violència contra els cristians de l’Iraq. Ja haurien tractat uns 30.000 casos de cristians que han hagut de fugir d’Estat Islàmic. Shlomo vol que Estats Units reconegui que els cristians iraquians han estat víctimes d’un intent de genocidi.

Ayshon voldria que el nou Iraq garanteixi la seguretat dels cristians i reconegui el seu patiment. Afirma que caldria, dins de l’Iraq, una regió autònoma pels cristians. Nicodemos Daud Matti Sharaf, bisbe ortodox de l’Església de Síria a Mossul, coincideix amb Ayshon: “esperem una regió cristiana autònoma protegida internacionalment […] no confiem en el govern de Bagdad”.

En un país on els problemes entre xiïtes, sunnites i kurds disten molt encara d’arreglar-se, sembla molt difícil que la minoria cristiana, cada cop més reduïda, sigui capaç d’aconseguir el que reclama.

Per a molts cristians iraquians, tornar a casa se’ls farà molt dur. No només perquè hauran de reconstruir les seves llars, sinó perquè els vincles que tenien amb els seus veïns musulmans s’han deteriorat molt durant els darrers anys a causa de la violència sectària. Una de les comunitats més antigues de l’Iraq corre el risc de desaparèixer definitivament.

Imatge de portada: un soldat iraquià neteja amb cura una estàtua de la Verge Maria.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies