CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
A les Filipines, el polèmic Duterte aposta per millorar les relacions amb la Xina A les Filipines, el polèmic Duterte aposta per millorar les relacions amb la Xina

A les Filipines, el polèmic Duterte aposta per millorar les relacions amb la Xina

El que sembla una bona noticia per a la pau al Mar de la Xina Meridional pot fomentar l’expansionisme xinès i generar noves tensions a una regió especialment volàtil
FocusMónZPortada DerechaZResto 24 May, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » A les Filipines, el polèmic Duterte aposta per millorar les relacions amb la Xina

Durant la campanya electoral se l’anomenava “el Trump d’Àsia”. Sens dubte, les diferències entre tots dos polítics són moltes, però és cert que comparteixen la contundència en el discurs, la polèmica en les seves propostes i el suport d’àmplies parts de la societat dels seus respectius països.

Amb aquesta carta de presentació, seria d’esperar que Duterte fos un falcó en política estrangera filipina, i un ferm opositor de l’expansionisme xinès al Mar de la Xina Meridional. No obstant, el president electe manté una posició sorprenentment conciliadora.

Millorar les relacions amb la Xina: una bona noticia?

Les Filipines s’enfronten actualment amb la pitjor crisi internacional de la seva història recent. La Xina reclama com a seves un seguit d’illes que, d’acord amb els anàlisis preliminars basats en el dret de la mar, no li corresponen. Es tracta de les illes Spratly, situades molt a prop de Palawan, territori filipí.

Segons escriu Danna Diaza a The Diplomat, Duterte vol millorar les relacions amb Beijing.  Així, en comptes de mantenir la línia dura de l’anterior president Aquino, ha afirmat estar obert a mesures com explorar de manera conjunta els recursos de gas i petrolífers en les àrees disputades. Aquest posicionament suposarà un repte per a la seva pròpia popularitat, ja que Aquino gaudia d’un ampli recolzament de la seva política de confrontació amb la Xina.

Sota la presidència d’Aquino, les Filipines han esdevingut el principal crític de la Xina. Al 2013, el seu govern portà a Beijing davant la Cort Permanent d’Arbitratge de La Haia per denunciar l’ocupació d’illots i construcció d’illes artificials. La decisió de la Cort arribarà molt aviat.

En canvi, segons el think tank australià Lowy Institute, Duterte no aposta clarament per mantenir ni tan sols amb les vies legals contra la Xina. El que estaria buscant el president electe és reduir les tensions al mínim, de manera que es pugui incrementar la cooperació entre tots dos països.

Aquesta política, que a primera vista sembla encertadament conciliadora, podria desestabilitzar la delicada regió del sud-est asiàtic. És evident que la Xina està seguint una política agressivament expansionista, i no té cap problema en emprar la seva força militar de manera cada cop menys amagada. La història ha ensenyat com cal posar límits a les ambicions expansionistes, ja que en cas contrari, els agressors s’envalenteixen i aprofundeixen les seves pretensions.

El candidat en contra de l’establishment

A nivell de política domèstica, Duterte proposà entre d’altres re-introduir la pena de mort. També afirmà –un cop ja escollit president- que ordenaria “disparar a matar” contra aquells que oposessin resistència a les forces de seguretat. I és que el producte que Rodrigo Duterte –Rody pels seus seguidors- ven millor és la seguretat. Alcalde de Davao entre 1988 i 2010, i de nou entre 2013 i 2016, aconseguí convertir aquesta insegura metròpoli d’1 milió i mig d’habitants en una de les ciutats més segures del país.

Les elits tradicionals de les Filipines estan preocupades. El president sortint Benigno Aquino alertà de la deriva dictatorial que podria patir el país en cas que Duterte fos escollit president. Duterte és un outsider a la política filipina, tret que comparteix amb Trump. Provinent del sud, no té connexions amb les grans famílies que han dominat el paisatge polític de la democràcia filipina des de les primeres eleccions sota l’actual constitució, al 1992.  No obstant, sembla decidit a fundar la seva pròpia dinastia política: la seva filla és actualment alcaldessa de Davao i el seu fill el primer tinent d’alcalde.

Per la seva banda, l’Església catòlica, institució molt influent a un país que té un 93% de catòlics –fet únic a l’Àsia, feu activament campanya en contra de Duterte. L’arquebisbe Antonio Ledesma, arribà a qualificar al llavors candidat de “Pol Pot”, en referència al sanguinari dictador de Cambodja.

Tant les elits polítiques tradicionals com institucions tan respectades com l’Església s’hauran de plantejar el per què de la desconnexió que pateixen amb la majoria de la població: a pesar de que tothom se li tirà a sobre, d’una manera molt semblant a Trump, Duterte vencé amb quasi bé el 40% dels sufragis i a una còmoda distància del seu competidor immediat, el liberal i seguidor del president sortint, Mar Roxas.

Imatge de portada: el president electe Rodrigo Duterte, durant un míting polític el passat 7 de maig. MB File Photo/Mark Balmores

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies