CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Set apunts de la retirada russa de Síria Set apunts de la retirada russa de Síria

Set apunts de la retirada russa de Síria

Una setmana després de l’anunci del Kremlin és el moment d’analitzar curosament la decisió i les seves conseqüències. Sembla que Putin ha aconseguit una victòria estratègica i que la solució diplomàtica és més viable que mai, però encara queden obstacles a superar.
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 21 March, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Set apunts de la retirada russa de Síria

1. Rússia ha acomplert els seus objectius estratègics

Al 2013, després de l’escàndol –i drama- de la utilització d’armes químiques contra la població civil, Rússia salvà a Bashar al-Assad d’una intervenció aèria nord-americana. Ja llavors, l’objectiu del Kremlin era evitar la caiguda del govern del partit Baas a Damasc. Després dels crítics anys 2013 i 2014, la posició del règim és suficientment forta com per a sostenir-se sol. Al contrari del que França i els Estats Units volien, caldrà negociar amb al-Àssad.

La intervenció russa hauria forçat, escriuen Kimberly Marten i Rajan Menon, a l’oposició siriana “moderada” a acceptar l’alto el foc del passat 27 de febrer. Sobre el terreny, segons el ministre de defensa rus, Damasc ha recuperat 10.000 kilòmetres quadrats de territori.

Finalment, Rússia torna a ser un actor rellevant a l’escena internacional. Marginada des de l’annexió de Crimea al 2014, Rússia ha aconseguit situar-se com a co-patrocinadora de l’ISSG (International Syria Support Group), la coalició de 20 països i organitzacions per a trobar una solució diplomàtica a Síria.

2. Rússia pot tornar ràpidament a Síria quan ho consideri oportú

Els russos mantindran la base aèria de Khmeimim, prop de Latakia, i la base naval de Tartus, que els soviètics obriren al 1971. Putin afirmà que mantindria i defensaria ambdues instal·lacions “per mar, terra i aire”. Per tant, el Kremlin manté la capacitat de tornar a Síria quan consideri que la situació ho requereix. “En poques hores”, volgué precisar el ministre de defensa.

3. El Kremlin té recursos per a seguir intervenint militarment

Nombrosos analistes i comentadors han vist rere la retirada un clar símptoma de que al Kremlin no li quadren els pressupostos. És cert que el país està econòmicament enfonsant-se i que Putin ha hagut d’efectuar retallades a la despesa pública d’un 10% (departament de defensa inclòs). Però segons apunten analistes nord-americans, les operacions aèries estarien sent finançades a través del pressupost base de defensa, d’uns 52 bilions de dòlars, i no superarien els 1-2 bilions anuals.  Inclús s’ha arribat a dir que els atacs aeris a Síria no tenen costos addicionals als previstos en el pressupost perquè substitueixen a les maniobres i exercicis d’entrenament, i es fa servir munició acumulada des dels temps soviètics.

4. Rússia ha evitat caure en un fangar

En l’anglès sovint es parla de “quagmire” (fangar), per fer referència a les intervencions militars que, tot i obtenir la victòria davant l’exèrcit enemic, es veuen atrapades en una llarga guerra de contra-insurgència. Vietnam, Afganistan i l’Iraq són els fangars més sonats en que han caigut els Estats Units. Nombrosos experts vaticinaren que Síria es convertiria en el fangar de Putin. No ha estat així. El líder rus ha demostrat ser més realista i estar menys obsessionat per la força del que sovint s’ha comentat, el que sens dubte són bones notícies per a un país que té altres prioritats abans que comprometre’s en operacions militars a l’estranger.

En contra del que s’afirma, que Estat Islàmic segueixi existint no és cap derrota russa: senzillament, eliminar-lo no era l’objectiu de Moscou. És més, el fet que l’organització segueixi suposant una amenaça farà necessària una solució multilateral per a destruir-lo. En altres paraules, és una oportunitat per a posar a treballar junts països fins ara molt distants, com l’Iran i Estats Units.

Guerra Freda? Encaixada de mans entre uns somrients Lavrov i Kerry, anomenats en més d'una ocasió com "l'estranya parella".

Guerra Freda? Encaixada de mans entre uns somrients Kerry i Lavrov, anomenats en més d’una ocasió “l’estranya parella”.

5. Guerra Freda?

Des la crisi ucraïnesa, un dels tòpics més utilitzats en política internacional ha estat la suposada nova “Guerra Freda” entre Rússia i Occident. Tot i que és cert que la tensió militar ha augmentat considerablement al Bàltic, això no ha impedit que el secretari d’Estat John Kerry i el ministre d’afers exteriors Sergei Lavrov treballessin plegats molt estretament. Obama i Putin es mostren distants com a part de les seves respectives estratègies de comunicació, però a nivell funcional tots els dos països són capaços de produir solucions.

6. Una oportunitat única per a la solució diplomàtica

Mentre la política siriana de la Casa Blanca ha estat erràtica, la de Rússia sempre ha ant en la mateixa direcció. Amb la retirada de les seves tropes, que han re-equilibrat la balança estratègica a Síria, el Kremlin podria estar fent un favor a Obama. L’escenari és més propici que mai a unes negociacions de pau definitives, afirmen Kimberly Marten i Rajan Menon. Per una banda, cap dels bàndols que s’enfronten sobre el terreny té la força de vèncer totalment als altres. Per l’altra, està clar que Rússia i Estats Units aposten ara ja decididament per la via diplomàtica. Que aquesta arrenqui definitivament, però, dependrà en darrera instància de que hi hagi un alto el foc efectiu.

7. Rússia passa la pilota a l’Iran

L’altre gran aliat internacional d’Al-Assad, la República Islàmica de l’Iran, podria guanyar importància en les properes setmanes. Retirat el gruix de les forces russes, queden a Síria les milícies i Guardes de la Revolució enviats per Teheran. Així doncs, sembla probable que l’Iran tingui un paper crucial com a padrí del règim de Damasc a les negociacions internacionals. I segons apunta Randa Slim a Foreign Policy, Teheran està molt interessat en mantenir en joc a Bashar al-Assad (la persona, no el seu règim), a qui veu com un soci de confiança. Caldrà veure fins a quin punt pot mantenir-lo a les negociacions internacionals al capdavant del govern sirià.

Imatge de portada: JOSEPH EID/AFP/Getty Images

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies