CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els 5 errors més colossals de l’FMI durant la crisi grega Els 5 errors més colossals de l’FMI durant la crisi grega

Els 5 errors més colossals de l’FMI durant la crisi grega

El default a Grècia ha desencadenat un munt de crítiques a les gestions del Fons
EconomiaEuropaSense categoriaZPortada IzquierdaZResto 9 julio, 2015 Núria Vilellas Camps 1
5 / 5 (4 votos)

Inici » Historic » Els 5 errors més colossals de l’FMI durant la crisi grega

El default grec ha propiciat que el punt de mira europeu, a part de Grècia, es col·loqui a sobre de la Troika, concretament en el Fons Monetari Internacional. Tot plegat s’ha convertit en un partit de tennis on les negociacions van passant de taula en taula per arribar a un acord el més just possible. Ara bé, tot plegat no seria necessari si des del principi l’FMI hagués sabut resoldre els seus errors amb la crisi grega.

Des de la seva creació després de la Segona Guerra Mundial, el Fons ha estat considerat el creditor més fiable del planeta. Però ara per ara no està clar que pugui mantenir aquest títol per gaire temps. Podríem estar davant la pròxima víctima de la crisi de la zona euro?

Aquí us deixem els 5 errors més colossals que ha comès l’FMI amb la crisi grega:

El default a Grècia

Economistes com Thomas Picketty o Joe Stiglitz ja ho anunciaven la setmana passada: el default a Grècia és un precedent gens desitjable per l’FMI. Segons Peter Doyle, “és el default més gran de la història del Fons, així que la seva credibilitat sortirà greument malmesa”. Doyle va abandonar l’FMI fa dos anys perquè estava en desacord amb les polítiques de la institució en relació amb la zona euro.

D’una banda, que Europa li negui finançament a Grècia i obligui al Govern a ajornar el reembors de 1.550 milions d’euros al Fons Monetari Internacional suposaria una moratòria sense precedents en la història del sistema financer mundial. De l’altra, segons una carta firmada per membres del Congrés, el fracàs de l’FMI a Grècia comportarà una negativa definitiva dels Estats Units (principal accionista de l’FMI) de participar en l’augment i el reajustament de les quotes del Fons, malgrat ser considerat absolutament necessari per mantenir el suport de les grans potències emergents.

L'ex ministre de Finances grec, Gianis Varufakis amb la presidenta de l'FMI, Christine Lagarde

L’ex ministre de Finances grec, Gianis Varufakis amb la presidenta de l’FMI, Christine Lagarde

Un error de càlcul i un accés d’austeritat

El primer error que va cometre el FMI va ser de càlcul. Van suposar que el PIB a Grècia cauria un 5% durant el 2011, i que després es produiria una ràpida recuperació gràcies a un ajust de devaluació interna. Però res més lluny de la realitat. A causa de totes les polítiques d’austeritat tan brutals, el PIB a Grècia ha caigut un 25%, i més que es preveu que continuï caient.

Prestar diners a Grècia sense un pla de retorn viable

La crisi grega no s’ha portat bé des del principi. La gestió que s’ha dut a terme per resoldre aquesta situació ha sigut, si més no, poc encertada. I és que si no es pacta un acord de finançament amb els creditors de Grècia, s’agreujarà el progressiu debilitament del Fons, que va prestar 35.000 milions d’Euros a Grècia saltant-se totes les seves normes d’actuació. I el que és més greu, sense que existís un pla de retorn d’aquest préstec viable.

De fet, en les seves bases el Fons té prohibit participar en els programes de finançament on el deute sigui insostenible, exceptuant que existeixi un pla de reestructuració del deute. Fins i tot abans de la crisi de l’euro l’FMI havia rebutjat a finançar països sense que el seu ajust inclogués devaluacions de la seva moneda.

No tenir “armes” per afrontar el què vindrà amb Grècia

A l’FMI ja no li queden mesures per “castigar” a Grècia si no torna els diners prestats. “Aviat veurem que no poden fer absolutament res”, diu Peter Tchir, gestor d’un hedge fund a Connecticut. I és que tret de retenir els 1.600 milions d’euros de deute del programa de suport a Grècia (que vens el març del 2016), no tenen més marge de maniobra.

L’FMI dóna un pes excessiu als països de la zona euro per sobre dels altres

I evidentment, els països emergents de l’FMI, que encapçala la Xina, no s’ho prenen bé i fa temps que es queixen del pes tan important que tenen els països europeus dins del Fons. De fet, segons Peter Doyle, “el Fons ha estat molt dur amb Grècia i molt generós amb la resta de la zona euro; això reflecteix el pes dels europeus al consell”. Tal com informa La Vanguardia, l’Administració Obama se sent cada vegada més horroritzada pels esdeveniments de la zona euro, segons fons del Govern.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies