CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les 3 grans raons de per què el Procés és un atzucac Les 3 grans raons de per què el Procés és un atzucac

Les 3 grans raons de per què el Procés és un atzucac

Editorial 19 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Les 3 grans raons de per què el Procés és un atzucac

Si la finalitat del Procés és assolir un estat català viable hi ha tres poderoses raons que ho fan inviable. Si la finalitat és el canvi de règim a Espanya o la crisi del sistema i a veure què surt, aleshores, la dinàmica que segueix sí que té sentit

La primera d’aquestes raons és la dels costos de transició cap a la independència, el tema intern més determinant i menys abordat al llarg d’aquests cinc anys. Fonamentalment són d’ordre econòmic, però òbviament interactua amb els factors socials i polítics. La qüestió inicial és la del temps necessari per  aconseguir una hisenda catalana que funcioni a ple rendiment. Qüestió que depèn d’ella mateixa i d’altres aspectes col·laterals molt lligats a la bona o mala voluntat política de la població, on es barreja l’oportunisme, i l’oposició al nou estat no serà petita. Pensar en menys de dos anys és una entelèquia, i això significa que durant aquest temps Catalunya hauria d’endeutar-se molt en el mercat internacional en unes condicions difícils. En un pla semblant  el  sistema públic de pensions, ingressos i pagaments, resultaria deficitari estructuralment i encara més, conjunturalment. La deslocalització de seus centrals, la reducció  de l’ocupació  d’aquelles empreses que tenien la seu catalana  dimensionada a escala espanyola, i la pèrdua, més o menys temporal, del mercat espanyol, especialment per aquelles produccions i serveis més fàcilment substituïbles, els efectes de romandre fora de la UE i negociar la incorporació, que per molt  ràpida que fos tardaria uns pocs anys. I  això sense comptar amb l’oposició espanyola i probablement francesa que, necessàriament cal relacionar amb els dos punts següents. El resultat són uns primers anys molt complicats i inestables, amb les pensions sempre amb un ai al cor, i una reducció de la despesa pública. Tota aquesta dinàmica negativa afavoriria l’oposició interna al nou estat, que des del començament no seria petita, la meitat de la població no es sentiria concernida, i una tercera part bascularia cap a l’oposició pura i dura. El país nou i millor no es veuria, i dependria molt dels lideratges, que s’aguantés més o menys. La convivència i el desordre podrien veure’s afectats, precisament en les primeres passes del nou estat, posant en joc la seva viabilitat, risc que també afectaria a l’altre gran protagonista: Espanya, amb l’impacte que li ocasionaria la independència catalana sobre la seva viabilitat com a Estat en la seva dimensió i funcions actuals. Catalunya és econòmicament decisiva per a Espanya; també en altres aspectes, com el del capital humà i la cultura, fins i tot en el de l’imaginari col·lectiu. La “tensió catalana” forma part de la consciència col·lectiva espanyola. En realitat, el problema actual que té l’Estat espanyol neix de no haver assumit aquell pes, produint-se un desequilibri entre el potencial català, en tots els camps, i la seva incidència política. Amb una comparació no del tot exacte, però sí certa,  la realitat espanyola equival a la que seria una situació italiana on tot el pes polític estigués en mans del sud menys desenvolupat i Roma, mentre Milà i la Llombarda ocuparien un paper subaltern. Italià ja hauria esclatat. En el cas d’independència de Catalunya el deute espanyol es transformaria en impagable, la seguretat social acceleraria la seva crisi, l’estat del benestar es veuria reduït de cop i molt, i els compromisos internacionals, començant per l’OTAN, serien inassolibles; sobrarien funcionaris, també policies, militars, el pes europeu d’Espanya quedaria devaluat. Els recursos per al sud espanyol caurien en picat, l’eix mediterrani romandria paralitzat almenys per uns anys. El País Basc podria vascular també cap a la independència. La crisi del 1908 es reproduiria segurament a una escala molt més gran, que afectaria els partits i possiblement donaria pas a una crisi de règim. (No és aquesta l’estratègia de Iglesias-Colau?) La ruptura de la baula catalana és la porta a un nou règim a Espanya.

I aquesta crisi espanyola repercutiria sobre la viabilitat de la Unió, i encara més de l’Eurozona. Primer, per la dimensió de la crisi espanyola, i segon, pel que significaria en clau de desunió interna l’acceptació ràpida, un parell d’anys o tres d’anys, o lenta, de la integració del nou estat català. És una evidència que Espanya no podria cedir perquè la seva única esperança és que Catalunya esdevingués un estat fallit, i retornés. I aquesta possibilitat depèn en gran mesura de mantenir-la a la intempèrie. A una UE  sobrecarregada de crisis col·lectives, només li faltaria aquesta que, a més, generaria un fort impacte amb altres moviments de fronteres: País Basc, Flandes, zones d’Itàlia. La crisi del deute espanyol donaria un cop inassimilable a l’euro, perquè, o bé hauria de sortir del seu sistema monetari, o, amb la seva dimensió econòmica, l’arrossegaria, perquè a causa de la seva grandària difícilment podria ser rescatada. Tot plegat afebliria més Europa en un període de la història en el qual es produeix la seva davallada i el desplaçament de l’eix econòmic de l’Atlàntic al Pacífic. Alhora, dos fet aliens però gens menors continuarien pressionant l’estabilitat europea, les immigracions i la gihad que està dins de casa.

El conjunt d’efectes són seqüencials, en el sentit que arranquen de la independència, més o menys establerta -les expectatives ho són tot en la vida humana- i donen lloc a un procés circular Catalunya-Espanya-Europa que es retroalimenta entre si: l’impacte català empitjora l’escenari espanyol, que alhora impacta negativament en l’europeu, mentre que ambdós incideixen sobre la realitat catalana.

En aquestes condicions és obvi que la solució que optimitza per a tots els agents, excepte per als partidaris del Procés, és frenar, evitar, enquistar o transformar -que tot són possibilitats- la independència de Catalunya.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies