CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
15 anys sense “mili” 15 anys sense “mili”

15 anys sense “mili”

El Servei Militar es va suprimir per una de les clàusules del Pacte del Majestic entre CiU i el PP l’any 1996, però no es va aprovar la seva derogació fins al 2001
SocietatZPortada IzquierdaZResto 9 March, 2016 Núria Vilellas Camps 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » 15 anys sense “mili”

Fa justament quinze anys que el Consell de Ministres va aprovar un Reial Decret per suspendre la prestació del Servei Militar (la mili). La fi de la mili es va fer efectiva el 31 de desembre del 2001, abans del previst, tal com va anunciar l’aleshores president del Govern espanyol, José María Aznar, durant el discurs d’investidura de l’any 2000. Però quines van ser les causes per acabar amb un servei que feia més de 200 anys que tots els homes espanyols tenien l’obligació de fer?

Per conèixer la història de la derogació de la mili fa falta retrocedir fins a les eleccions generals espanyoles del 1996, on el president Felipe González va perdre les eleccions en favor del PP d’Aznar. Els resultats pels populars però, no van ser suficients per governar, i es van veure obligats a pactar prèviament amb la CiU de Joaquim Molins i el famós Pacte del Majestic, amb PNB i Coalició Canària.

CiU va ser clau per aquella investidura. El programa electoral que va portar per les eleccions era molt fort, ja que no feia brindis al sol ni deia volades de coloms, sinó que presentava accions concretes, com la creació de llocs de treball, la supressió de la mili i dels governadors civils… i per això el lema de la campanya era “El compromís”, en referència al compromís del partit amb les persones que vivien i treballaven a Catalunya. Amb el Pacte del Majestic, el PP es va veure obligat d’introduir en el seu programa algun dels punts que plantejava CiU en el seu full de ruta, i entre d’ells, la supressió del Servei Militar.

No va ser l’únic punt que demanaven, n’hi va haver molts d’altres, com la defensa dels drets nacionals de Catalunya, o la creació de 300.000 llocs de treball. Aquí teniu la llista completa del que sol·licitaven el partit de Molins i Pujol:

El compromís que va prendre CiU amb els catalans.

El compromís que va prendre CiU amb els catalans.

Així doncs, que ja no tinguem el Servei Militar és degut a una iniciativa de la CiU de l’època, i que es van donar unes condicions favorables perquè això passés. Malgrat tot però, Jordi Pujol no estava gens d’acord en posar aquest punt a la llista, perquè creia que la mili tenia un paper concret en la societat. Tot i així, sabia que era una condició que tard o d’hora s’hauria produït, perquè els exèrcits actuals han d’estar professionalitzats. I malgrat que poden ser menors, els governs han passat a gastar més diners en tecnologia i menys en el manteniment. Actualment, només determinats països, com Suïssa o Israel, es poden permetre el luxe de tenir un exèrcit de lleva i amb bones condicions.

Així doncs, quan Aznar va tornar a ser escollit president del govern l’any 2000, va anunciar aquesta supressió de la mili en la seva investidura, i l’1 de gener del 2002 ja va entrar en vigor.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies