CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’endemà de l’ 11 de Setembre L’endemà de l’ 11 de Setembre

L’endemà de l’ 11 de Setembre

Editorial 12 September, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » L’endemà de l’ 11 de Setembre

Per no equivocar-nos els catalans hauríem de contemplar l’11 de setembre des de la perspectiva de l’endemà. Recordem la seqüència: 2012 “Catalunya nou estat d’Europa”, 2013 “Cap a la independència”, 2014 “Ara és l’hora”, 2015 “Via lliure” 2016 “A punt”, frases que defineixen més la voluntat de configurar un estat d’ànim, que significar un moment polític real.
Hi ha uns fets que assenyalen la fortalesa de la voluntat independentista, com l’evidència que governen la Generalitat, mantenen per mitjà de l’ACN una capacitat de mobilització festiva extraordinària, i dominen l’agenda política i mediàtica, amb l’ajut impagable dels mitjans públics de comunicació.
A l’altre plat de la balança, el fet que la festa dóna símptomes de fatiga, res greu, però és un senyal. La celebració a Sant Boi per commemorar els 40 anys del primer 11 de setembre autoritzat, pels qui no eren els seus hereus legítims, ha estat una punyalada d’ERC al govern de Junts pel Sí, i un factor que està per veure si no desmotiva més que anima. El pla de futur és confús. El president assenyala eleccions constituents per l’any vinent, però això no lliga amb el RUI, que ara, es proclama i no queda clar en la sopa de lletres si els comicis seran l’avantsala de la DUI, alhora que, en un altre moment, Puigdemont també reclama negociar amb Madrid, posició que lliga malament amb totes les declaracions d’unilateralitat. Sembla com si els protagonistes més que marcar una fita i un camí, juguessin a la perdigonada, a veure si algun dels ploms toca alguna cosa.
La CUP, per la seva banda, mestressa del ritme de govern empeny amb coherència el procés cap a la insurrecció. Ells són capaços de reconèixer l’evidència que la unilateralitat no és possible sense aldarull, vaga general, ocupació de les places; el Maidán català, sense activitat insurreccional. És una via possible: juguem fort per fer saltar la banca.
N’hi ha una altra. Convençuts que la decisió unilateral no és viable prorroguem el procés. Com diu l’acudit que tant ha circulat, 2017 “Som-hi” 2018 “Ara en serio” 2019 “ja quasi quasi… 2026 “Apocalipsi Zombi”…2029 “La Confederació Interplanetària ens roba”… 2030 “Si us plau” 2031 “Vaaa“. Una seqüència infinita, que si és admesa, justifica que uns governin, però que no serien els mateixos d’ara. Esquerra, com pal de paller, i Junqueres president, amb un pacte amb els d’en Comú Podem, i una reorientació progressiva cap a mínims: el referèndum pactat… quan toqui, i més dedicació a l’acció de govern, una solució que es veuria afavorida si la CUP perd posicions després de les eleccions de l’any vinent.
Govern d’esquerres o insurrecció. Hi ha més opcions a la vista?

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies