Els 10 desastres més grans de Colau d’aquest any que se’n va

El 2016 s’acaba, i comença a ser moment de fer balanços de tot. El govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona també li toca fer autocrítica. I és que ningú se n’escapa. Governar no és una tasca fàcil, i si a més provens d’un equip que no té cap tipus d’experiència en política, com li ha passat a Colau, la dificultat encara s’accentua més. La falta d’experiència en gestió política i la presa de decisions a cop de titular, han complicat la governabilitat del consistori, que en moltes ocasions s’ha vist superat per la situació.

Aquí us deixem els 10 desastres més grans del govern de Colau d’aquest any que se’n va.

1. Canviar la direcció dels carrers pel tramvia sense saber si aquest es farà

El debat sobre el tramvia per la Diagonal és polèmic des del minut 1 del govern de Colau. Però darrerament s’han pres algunes decisions que no han caigut bé a la majoria. És el cas del canvi de sentit del trànsit de l’avinguda de Sarrià i del carrer Urgell, per les greus complicacions que poden comportar per la sortida i entrada de trànsit al centre de la ciutat.

Aquests són els punts d’afectació pels canvis de direcció dels carrers.

El problema és que Colau ja ha començat a fer canvis a la ciutat sense tenir el suport de la majoria del ple del consistori. Ni tan sols tenen el recolzament dels seus socis de govern, el PSC.

2. La incertesa del Pla de barris

El famós projecte del Pla de Barris de Colau només fa que deixar incògnites sobre el seu desenllaç. Han explicat el pla ja tres vegades, però sempre donant pocs detalls. Què és el que s’ha fet des que es va anunciar el pla a principis d’any fins ara? De quina manera pensen articular totes les accions programades? Sembla que tot el que es faci sigui amb els ulls tapats. Caldria un sistema d’indicadors que permetés mesurar l’assoliment d’objectius, tant des de l’Ajuntament com des de la ciutadania. Si no, no es poden conèixer els progressos.

3. La Moneda social de Colau

Una altra de les decisions polèmiques i qüestionables és la moneda social que Ada Colau té previst crear per l’any vinent. Els barris de l’eix del Besòs seran la prova pilot d’aquesta iniciativa que el Banc d’Espanya ja va advertir que seria negativa per l’economia de Barcelona. L’objectiu de la iniciativa és promoure el comerç de barris. Però els posseïdors de la moneda tindran una gran falta de llibertat, ja que fora de Barcelona, seran molt pocs els que l’acceptaran en les transaccions. La feina serà doble pel consistori, ja que a més de crear la moneda, haurà de convèncer el ciutadà de fer-la servir. Un ciutadà que no ho veu clar, i que li portarà més mals de cap que una altra cosa.

4. Les polèmiques amb la religió

Aquest any hi ha hagut diverses polèmiques referents al tracte que Colau té amb la cultura religiosa. Hi ha hagut diversos temes. El darrer ha estat el pessebre de la plaça Sant Jaume, que molts han trobat poc respectuós amb el cristianisme. Però això no és l’únic. Excloure la Missa de la Mercè del programa de la Festa Major va ser un oprobi contra el cristianisme, de la mateixa manera que ho va ser el poema blasfem que va recitar la poetessa Dolors Miquel durant l’entrega de Premis Ciutat de Barcelona. En aquesta ocasió, al final Colau va demanar disculpes per si havia ofès els valors i les creences cristianes, però no sense abans haver fet una defensa acèrrima al ‘Mare Nostre’.

Dolors Miquel va recitar el poema ‘Made Nostra’ durant l’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona.

Una altra polèmica, més propera, va ser l’acció en la qual l’Ajuntament pretenia regular les activitats religioses al carrer, que bàsicament afectaria el cristianisme. I finalment, les desavinences del govern municipal amb la resta de partits sobre la Sagrada Família, també han portat a un punt de conflicte, sobretot després de les declaracions del regidor del PSC Daniel Mòdol, que rebatejava el temple com “una mona de Pasqua”.

5. Incitar a la delació en el cas dels pisos turístics il·legals

La lluita de Colau contra els pisos turístics és evident. La seva acció per tancar aquesta classe d’habitatges ja ha començat, a força d’obrir expedients i començar a penalitzar alguns propietaris. Però lluny de resoldre aquesta situació des d’un punt de vista polític i a través dels sistemes legals ja existents per detectar els pisos afectats, l’Ajuntament va crear una campanya per incitar als ciutadans de Barcelona a fer ús de la delació, un sistema contrari a un Estat de Dret. El govern municipal es va dedicar a enviar una carta als veïns per tal de què delatin aquelles persones que sàpiguen que fan un ús il·legal de casa seva.

Colau genera desconfiança i malestar entre els veïns demanant-los que facin delació.

6. Saló Eròtic i prostitució

El Saló Eròtic ha estat un dels temes de l’any. L’empresa de prostitució Apricots va ser l’encarregada de patrocinar el certamen d’enguany. De fet, molt més enllà de la trobada anual amb la indústria de la pornografia, la crítica principal és la relació del Saló amb la prostitució. Que enguany, ha esponsoritzat una empresa “que fa negoci amb la prostitució, cosifica les dones i en treu un rendiment econòmic”, en paraules de Xavier Trias.

Una empresa de prostitució va fer d’spònsor al Saló Eròtic d’aquest any a Barcelona.

Però és que aquest és un problema que ve de molt més lluny. Colau no només fomenta un saló eròtic de la prostitució, sinó que també ha emprès una batalla per aconseguir la legalització d’aquesta pràctica a Barcelona. Aquesta decisió va portar a diverses alcaldesses a signar una carta conjunta on exigien a Colau que replantegés la seva postura. Una postura que afavoreix l’explotació de la dona.

7. Els manters

Barcelona en Comú va arribar a l’Ajuntament explicant que tenien totes les solucions per arreglar el problema amb els manters de Barcelona. Però la realitat és que el discurs bonista del consistori ha provocat que aquest estiu la situació dels venedors ambulants fos pitjor que mai. Colau va dotar-los d’una cooperativa i plans per trobar feina, però en la major part dels casos es va prendre un discurs permissiu. Tant, que quan hi va haver l’agressió a un guardià urbà per part d’un manter, l’Ajuntament va sortir en defensa de l’agressor, demanant al policia que no el denunciés.

El problema dels manters s’ha accentuat durant el govern de Colau.

8. Contra la policia: ni Mossos ni Guàrdia Urbana

Les polèmiques relacionades amb la policia són moltes. Principalment, com ja s’ha dit, amb el tema dels manters. A l’estiu, a falta d’agents de seguretat, el consistori va optar per agrupar tots els venedors il·legals a un únic punt, que va crear el caos. Però amb les vacances i la reducció d’efectius, que és el moment que el problema s’agreuja més, l’Ajuntament va demanar als pocs agents que quedaven que fessin hores extra.

D’altra banda, Colau va incendiar el Twitter dient que en el cas dels desnonaments la culpa era dels Mossos, quan en realitat, aquests només segueixen les ordres del jutjat. A més, Colau es rentava les mans, quan va ser ella la que va prometre que en el seu mandat s’acabarien els desnonaments. Una situació semblant és la que la va portar a estar al costat dels okupes de Gràcia quan es va dur a terme el desallotjament del banc expropiat, en el qual es va produir molta violència per part dels ocupants. Van haver de ser els comerciants els que li van demanar a Colau que busqués solucions.

Colau vol acabar amb la Guàrdia Muntada.

Una darrera de finals de novembre. Colau acaba amb la banda de música de la Guàrdia Urbana per destinar els seus agents a fer tasques en els àmbits forestals i de parcs i jardins. A més, el Festival de la Infància es va quedar sense la presència de la policia, ni de l’exèrcit.

9. El fracàs de la mala gestió de la vaga de metro durant el MWC

Un dels grans fracassos de Colau aquest any ha sigut el com va gestionar la vaga de metro. Una vaga que es va produir en ple Mobile World Congress, fent el ridícul com a ciutat als ulls de tot el món, amb els treballadors de TMB i els sindicats descontents, i amb cap acord no satisfactori per ningú. A Colau també se la va criticar molt que ara que està al despatx canviï de manera tan radical la seva opinió sobre les accions socials, com és el cas dels vaguistes d’aquelles dates, ja que el que abans trobava “necessari”, ara li sembla “desproporcionat”.

La vaga de metro durant el MWC ha estat un gran fracàs de Colau.

10. No deixar descansar els veïns

Durant el primer trimestre de l’any el consistori va aprovar una normativa que permet a tots els locals nocturns poder tenir grups de música en directe. El problema d’aquesta normativa és que el consistori només ofereix una subvenció de 400 mil euros per ajudar a insonoritzar totes les sales que no tenen recursos, que són la majoria. Per la qual cosa, el descans dels veïns queda interromput, i a més, de manera legal.

Inici » Historic » Els 10 desastres més grans de Colau d’aquest any que se’n va