CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les 10 crítiques a un sistema universitari català “suïcida” Les 10 crítiques a un sistema universitari català “suïcida”

Les 10 crítiques a un sistema universitari català “suïcida”

El catedràtic Borja de Riquer critica la universitat pública catalana després de veure com s’ha transformat a pitjor en els últims 15 anys
SocietatZResto 30 June, 2015 Lluís Llaquet 7
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Les 10 crítiques a un sistema universitari català “suïcida”

No són pocs els que critiquen el sistema universitari públic català. Una de les últimes veus i probablement una de les més crítiques és la de l’historiador Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Borja de Riquer catedràtic jubilat d'Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i crític de sistema universitari català

Borja de Riquer catedràtic jubilat d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona

L’acadèmic, que ara es jubila, o millor dit, el jubilen, tal com ell mateix afirma, per “arribar a l’edat reglamentària”, critica en un article al diari La Vanguardia “la universitat que deixa” després de 45 anys donant classe al mateix centre.

Tota una vida que dóna per moltes reflexions i per una diagnosi clara: segons Riquer, la universitat no és el que era des de l’any 2000.

Fins ben entrat el canvi de mil·lenni, per al catedràtic, la universitat catalana era de qualitat, fins al punt que “alguns consideràvem que estava en situació homologable a la dels principals països europeus”.

Una universitat que, creu l’historiador, ha anat empitjorant en els últims anys, sent aquesta una percepció “no només nostra, sinó que també sostenen molts col·legues forasters i els nostres alumnes Erasmus”.

Què diu Riquer?

Riquer duu a terme una crítica i una avaluació del problema que es pot resumir en 10 senzills punts

1-. Quina universitat volem?

Per Riquer, un dels grans errors és intentar fer reformes a la universitat, “duent a terme actuacions radicals en aspectes fonamentals”, sense saber quin model d’universitat es vol, sense tenir en compte “cap a on volem anar”.

2-. Crisi econòmica, una excusa per retallar més

L’acadèmic creu que la crisi econòmica ha servit com a excusa per reduir “no només les partides econòmiques”, sinó també per reestructurar profundament la institució sense dir-ho clarament ni discutir-ho en els òrgans de representació universitària”.

3-. Discriminació

Riquer constata que no són pocs els que consideren que, amb aquesta reestructuració, la selecció dels estudis i del professorat es fa de tal manera que “es discriminen uns i s’incentiven uns altres” de forma més o menys arbitrària.

4-. Falta d’autonomia

Les reestructuracions arbitràries, junt amb la resta de polítiques de centralització que, segons Riquer, està patint la universitat, estan provocant “una minva de l’autonomia universitària”, amb una “clara jerarquització”.

5-. Burocratització inútil i menyspreu per la docència

L’historiador també es queixa d’una “burocratització estèril” i que només pondera l’excel·lència científica. Cosa que no estaria malament si no deixés de costat la docència: el catedràtic reitera que “la política universitària actual demostra un notable menyspreu per aquesta”.

6-. Maltractament docent

Riquer denuncia que “no hi pot haver una bona universitat si no es defensa seriosament la qualitat docent ni si bona part del professorat se sent maltractat”. “Si els professors estan ben considerats, estan ben pagats i tenen perspectives de futur professional digne”, constata el docent. Per ell la política de professorat de la Generalitat els darrers vuit anys està frustrant professionalment bona part dels docents universitaris.

7-. Mal pagats

A més a més, hi ha un nou tipus de professorat eventual que cobra uns 400 euros al més que està cobrint les places dels catedràtics que es jubilen com Riquer. Per ell això és una mostra que s’està tornant a l’època en què predominava “la mà d’obra barata, poc valorada i acomiadable”.

8-. “Rebuig” de l’excel·lència

Els alumnes brillants i més ben preparats de les darreres promocions, segons denúncia Riquer, troben dificultats enormes per accedir “a les poques beques que s’ofereixen, tenen quasi l’entrada vedada a la universitat com a docents i es veuen forçats a anar-se’n a l’estranger”.

9-. Sense incentius

El catedràtic també considera que la política que s’està duent a terme és nefasta: “no hi ha pitjor política de professorat que no tenir-ne i deixar que les coses es deteriorin”. A més a més, “els incentius i el reconeixement a la feina ben feta han desaparegut i, consegüentment, l’autoestima”, diu un més que indignat Riquer.

10-. Política suïcida

Tot i que el catedràtic lamenta el to crític de l’article, constata que no pot deixar la universitat sense llançar aquest crit d’alarma. “Amb aquesta suïcida política universitària mai no podrem arribar a l’excel·lència que tots desitgem”, finalitza dient Riquer.

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

  • Silveri Garrell

    9 July, 2015 #7 Author

    Es la política de formar tontos abans que Intel·ligents, aquests últims amb la seva visió profética criticarien al sistema i no interessen.

    Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies