CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les 10 crisis imminents a les quals s’haurà d’enfrontar Barcelona Les 10 crisis imminents a les quals s’haurà d’enfrontar Barcelona

Les 10 crisis imminents a les quals s’haurà d’enfrontar Barcelona

L’Informe de l’Estat de la Ciutat 2016 mostra 10 perfils crítics per la ciutat: des de l’envelliment de la població i la baixa natalitat, fins a les poques empreses i l’increment de la desigualtat
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 25 April, 2017 CatDialeg.cat 2
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Les 10 crisis imminents a les quals s’haurà d’enfrontar Barcelona

L’Informe de l’Estat de la Ciutat de Barcelona 2016, que es va publicar el passat mes de març, deixa entreveure 10 punts crítics als quals s’haurà d’enfrontar la capital catalana per prevenir una crisi que s’acosta. Es tracta de 10 perfils crítics, compostos per l’envelliment de la població, la falta de fills, la gran quantitat de gent gran que està sola, la creació de poques empreses i la falta d’immigració.

1. S’ha acabat la immigració

L’any 2000 hi va haver un canvi espectacular en la tendència negativa del creixement poblacional gràcies a la immigració estrangera. El flux migratori va permetre a la ciutat comtal continuar creixent fins a aproximadament el 2012. Però d’aleshores ençà, no es pot continuar aplicant aquest creixement. Es podria dir que la immigració s’ha acabat. Fins i tot els anys 2014 i 2015 es va produir un lleuger descens, provocat per persones que tornaven als seus països d’origen. I de fet, des del 2014, la població estrangera suposa cada vegada un menor percentatge de la població total.

Barcelona

Ja s’ha acabat l’augment de població estrangera. Font, Informe de l’Estat de la Ciutat 2016.

2. La població de Catalunya ja no va a viure a Barcelona

I no són només els estrangers els que ja no van a viure a Barcelona. La resta de la població catalana tampoc l’atreu gaire la capital. La prova està en el fet que poc més de la meitat dels empadronats a la ciutat són persones nascudes a Barcelona, però l’altra meitat, gairebé se la reparteixen entre els estrangers i els nascuts en altres punts d’Espanya. Els catalans que no són de la ciutat només suposen el 7,5% del total de població. Si anys enrere anar a viure a Barcelona era un al·licient, ara ja no desperta aquest interès.

Barcelona

Només el 7% dels empadronats a Barcelona són d’altres punts de Catalunya. Font, Informe de l’Estat de la Ciutat 2016.

3. Increment de les persones grans que viuen soles

Una de cada 5 persones que viu a Barcelona té 65 anys i més, i és la segona franja d’edat en volum, per darrere de les persones entre 25 i 64 anys.

Barcelona

Una de cada 5 persones té més de 65 anys, segons l’estudi.

I si tenim en compte que les llars compostes per només una persona són la majoria de les que ocupen la ciutat (201.345), tot fa pensar que la major part de la gent que viu sola, o bé és gent jove independitzada i sense parella, o bé són les dones viudes. Tot plegat és un problema molt greu per la ciutat.

Barcelona

Els domicilis que predominen a Barcelona són aquells de persones que viuen soles o de parelles sense fills.

4. Poques llars amb 2 fills

Si prenem de referència la taula anterior, veurem que hi ha una altra dada totalment alarmant. I és que hi ha poques llars amb dos fills o més. La majoria de les cases estan habitades per una o dues persones, i molt enrere queden aquelles cases on hi ha una parella i un fill. Així doncs, les que en tenen dos (i ja no parlem de les que entenen més), queden en un pla totalment apartat. Si el 1990 les persones soles formaven el quart tipus de domicili més comú, ara ja són els primers. Tot plegat s’explicaria per dos fenòmens: el del sobreenvelliment (i la viudetat), que va en augment, i el de les ruptures de parella, que provoquen que aquestes no vulguin tenir fills.

5. Creix la mitjana d’edat

Amb tot plegat, no és d’estranyar que la mitjana d’edat augmenti. És el resultat de l’equació de menys fills i més gent gran. Ara doncs, se situa a 44 anys. I perquè és tan negativa aquesta situació? Una mitjana d’edat alta indica que la població està sortint de l’estat de màxima creativitat i màxima productivitat, una franja que se situa per sota dels 40 anys. D’altra banda, les poblacions envellides tenen un comportament que dificulta la recuperació econòmica.

Barcelona

La mitjana d’edat de la població ja se situa per sobre dels 44 anys.

És així perquè la recuperació econòmica es basa, sobretot, en el fet que el preu del diner sigui barat, i això permet que hi hagi emprenedors que s’atreveixen a obrir negocis. Però també s’ha demostrat que la gent gran reacciona diferent davant la mateixa situació, ja que tendeixen a pensar que el valor del diner serà cada vegada inferior, i davant d’aquest risc, prefereixen estalviar més. I per tant, no participen en el procés de recuperació.

Per tant, aquest envelliment de la població té dos efectes: molta gent gran, i desplaçament de la mitjana d’edat de la població, que suposen un factor greu de limitació econòmica.

6. Número absolut de gent més gran

Seguint en la línia de tot el que hem exposat fins ara, la gent gran forma part del col·lectiu que més s’ha incrementat en percentatge. Es podria dir que la població de més de 65 anys ha perdut pes sobre el total de la població, passant de representar el 21,9% l’any 2000 al 21,6% el 2016. Tot i així, en termes absoluts, el nombre de persones grans és més alt que el 2000. Tot i que ho fa a un ritme menor que fa 20 o 30 anys, Barcelona segueix envellint.

7. Molt poques grans empreses

Hi ha molt poques grans empreses (entenent com a gran empresa aquelles que tenen més de 200 treballadors). La majoria d’empreses són negocis individuals sense assalariats (58,4%) o tenen menys de 10 treballadors (36,6%). Això també pot suposar un greu problema per la productivitat, ja que les empreses petites en tenen molt poca.

Barcelona

La falta de grans empreses podria suposar un problema per la productivitat.

8. Baix pes de l’economia col·laborativa

L’economia cooperativa o col·laborativa només representa el 7% del total del PIB i de l’ocupació. La major part d’aquest tipus d’economia (2.400 entitats de les 4.600 iniciatives registrades) correspon al tercer sector (51,5%), que depèn de l’administració. Això significa que es tracta d’un sector mixt, prestador se serveix a càrrec de l’administració. Però en canvi, el que seria la pròpia economia col·laborativa (cooperatives i empreses de societats laborals), només arriben a les 2.000 empreses, una xifra realment molt baixa.

9. Les afiliacions a la seguretat social encara no són les d’abans de la crisi

Un bon indicador que l’economia de Barcelona comença a millorar és l’augment de les afiliacions dels treballadors a la seguretat social. Des de l’any 2013 que la corba va creixent, i ha passat de 970.021 a 1.060.279 persones en aquest període. Tot i així, i per destacar una vessant negativa, les xifres encara no han superat la fase precrisi econòmica.

Barcelona

Més treballadors afiliats a la seguretat social, però amb xifres pitjors que abans de la crisi.

10. Augmenta la desigualtat entre districtes

Els districtes de la capital catalana cada vegada presenten més desigualtats. La zona que té les rendes més altes, Sarrià-Sant Gervasi, ha mostrat una evolució cap a l’alça en els últims 8 anys (de 178,7 a 188). Mentre que Nou Barris, que és el districte amb menys renda per càpita, ha anat a la baixa (de 70,8 a 53,8). Això és així perquè els dos extrems de la ciutat s’han polaritzat més.

Barcelona

Cada vegada es fa més palesa la desigualtat entre districtes.

La prova també es veu en el gràfic següent. Aquí es mostra com les classes baixes i molt baixes s’han augmentat, en detriment de les classes mitjanes, que s’han reduït. Per la seva banda, les classes molt altes també han incrementat el seu percentatge, gràcies al salt que han fet algunes classes altes. Els rics són més rics i els pobres són més pobres.

Barcelona

Segons l’informe cada vegada hi ha més rics i més pobres.

Unes polítiques municipals llunyanes a la solució del problema

Per fer polítiques públiques es necessita quantitat de gent. En termes absoluts, és el moment en el qual Barcelona té més gent gran, a banda d’haver augmentat la mitjana d’edat. Relacionat amb la disminució de la immigració, les llars d’una sola persona, i les poques famílies amb dos fills, la lògica portaria a pensar en la necessitat de fer polítiques a favor de l’increment de la natalitat. I més perquè Barcelona és la ciutat amb la taxa d’avortaments més alta de Catalunya, i una de les més elevades d’Espanya.

Però l’Ajuntament, lluny de tot això, continua fent promoció de l’avortament, a través de campanyes i programes a la televisió pública de la ciutat. En aquest cas, un cop més la ideologia es menjaria la política ben resolta. Perquè Barcelona pogués fer front a alguns dels principals perills imminents, són necessàries, més que mai, crear eines per estimular que les dones tinguin fills, i també crear polítiques que atreguin el municipi a persones i parelles joves de rendes mitjanes.

CatDialeg.cat

  • Adam

    29 April, 2017 #1 Author

    Esta clar que aquest article de professional en alguns temes te molt poc. Sobretot pel que fa a criminalitzar l’avortament. Fins al punt d’arribar a l’absurditat de dir que l’Ajuntament de Barcelona promociona l’avortament com si l’Ajuntament obligues a les dones a avortar. Tractant les dones com si fossin tant tontes de no tenir criteri propi.

    A més vendre la MOTO de que Barcelona perd població i aixo es negatiu es una cosa 100% RIDÍCULA i ABSURDA per una persona que tingui uns minis de coneixements de la situació actual. On a Catalunya com a Espanya hi ha un ATUR JUVENIL BESTIAL. Cosa que demostra que com menys gent millor perquè significara menys ma d’obra per tant menys atur. Com succeeix a països amb menys població i petits on els salaris son el doble o el triple que els d’Espanya o Catalunya.

    A més a més la noia que a escrit aquest article no sap que actualment amb una cosa que es diu ROBÒTICA la fabrica que abans necessitava 200 empleats ara sol necessita 50 empleats i produeix el doble i amb més qualitat i eficiència. Per tant AUGMENTA LA PRODUCTIVITAT. Que es demostra amb l’augment d’exportacions. Cosa que abans no podien fer per manca de productivitat.

    A més RECORDAR que Barcelona fa 50 anys tenia menys població que ara i la ciutat continuava funcionant com les grans ciutats de tot el mon que abans tenien menys població i existien igual. I per cert registraven menys ATUR.

    En RESUM qui a dit mai que una ciutat amb pocs habitants hagi de ser una merda o que tingui un problema. I una Ciutat saturada d’habitants hagi de ser el Paradís o hagi de ser millor??????

    Es com dir en una casa es millor que visquin 10 persones que 3 persones. En base a que?????

    Com més població més repartiment del pastis. I tots podem veure Xina el mercat més gran de la Terra a nivell intern per la població que tenen. I una de les societats que més gana passa per la batalla del mercat de treball on si TU no vols treballar per una merda de salari al darrera ni a milions que potser voldran.

    Reply

  • Alfons Solans Jordana

    29 April, 2017 #2 Author

    Em sembla un encert l’enfoque d’aquests analisis: des de l’objectivitat es donen arguments contrastats per estudis estadistics i socials, amb un taranna sere i que no pacta en cap cas pero, amb allo “politicament correcte”, arribant fins el fons de les causes que provoquen els problemes. Enhorabona! Perque tot plegat, a mes, va impregnat del “seny catala”!

    Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies