CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les 10 accions visibles dels defensors del procés si s’arriba a aprovar la independència Les 10 accions visibles dels defensors del procés si s’arriba a aprovar la independència

Les 10 accions visibles dels defensors del procés si s’arriba a aprovar la independència

Mobilitzacions, acampades, la llei de transitorietat jurídica, desobediència civil, la creació d’una assemblea de càrrecs electes… i amenaçar en treure els diners dels bancs
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 28 March, 2017 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Les 10 accions visibles dels defensors del procés si s’arriba a aprovar la independència

Junts pel Sí i la CUP estan començant a preparar una base social de l’independentisme per mobilitzar en el carrer per si hi ha possibles accions de l’Estat contra la Generalitat i el Parlament. L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) s’estan reunint amb els partits per discutir qüestions de procediment i per negociar la retòrica de l’aprovació de la llei de transitorietat jurídica, que preveuen com “el gran moment de ruptura”, en el qual, veuen com a molt important poder mobilitzar la població. Aquestes són les 10 accions visibles que pretenen emprendre els defensors del procés per si s’arriba a aprovar la independència.

1. L’ANC ultima un document d’accions

L’ANC està acabant d’elaborar un document que servirà com a guia d’actuació en els pròxims mesos abans no s’aprovi la llei. Es tracta d’unes pautes per “organitzar les mobilitzacions necessàries perquè el Parlament de Catalunya aprovi la llei de transitorietat jurídica i proclami la independència. Algunes de les idees són “acampades indefinides”, “resistència passiva”, “insubmissió fiscal”, “ocupació d’infraestructures”, o “protecció de la televisió i ràdio pública si hi ha un tal de comunicacions”.

2. Mobilitzacions permanents

Pel diputat de la CUP Albert Botran, no només serveixen les acampades, sinó que el més necessari són les mobilitzacions, que s’han de produir durant aquests mesos més intensament del que han sigut durant tot el procés; han de tenir caràcter permanent. Potser l’escrache de la CUP a la seu del PP ha estat el primer avís.

3. I mobilitzacions massives

Encara que la CUP demani mobilitzacions permanents, el conseller d’Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, ha puntualitzat que “des d’ara i fins que votem, la nostra gran força és la mobilització massiva”. Ja que opina que el que pot determinar “si som capaços de fer el referèndum” no són qüestions tècniques, sinó veure si la gent està “moralment a l’alçada, convençuda”, i això només es pot mesurar amb el volum de les mobilitzacions.

4. Aprovació de la llei de transitorietat jurídica

Segurament aquest és el gran moment culminant de l’independentisme. Segona la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, “arriba el moment de la desobediència gran, total, la de la llei de transitorietat jurídica”, que s’aprovarà durant l’estiu, de forma exprés i sense debat parlamentari, per tal de donar cobertura legal a la convocatòria de la consulta.

5. Desobediència civil

Dirigents de les formacions independentistes van explicar al mes de maig del 2016 que calia plantejar l’escenari de la desobediència civil, que hauria de coincidir amb la llei de ruptura. Segons Joan Tardà (ERC), “qui vulgui emocions, les tindrà, quan s’aprovi la llei de transitorietat jurídica, que és la independència, no la República però si la independència d’Espanya. El moment crític serà el dia en el qual el Parlament voti la llei de transitorietat jurídica. I què faran? ‘Xaparan’ el Parlament? El convocarem a Poblet. Potser serà el moment en el qual milions de persones hagin d’ocupar els carrers de forma pacífica”.

6. Acampades i protestes contra les inhabilitacions polítiques

Jordi Sánchez, el president de l’ANC, va explicar que la seva organització ja ha posat en marxa la primera de les accions, i és que ja estan preparats per acampar al Parc de la Ciutadella i impedir així la inhabilitació dels diputats. Per ell, si un jutge inhabilita un diputat per desobeir, i aquest “amb nosaltres al seu costat” creu que es tracta d’una ordre de paper mullat, i per tant, decideix tornar al despatx, “l’Estat té un problema perquè ha d’utilitzar un altre possible escalafó, el de la violència”.

7. Creació d’una Assemblea de Càrrecs Electes per substituir el Parlament en cas d’inhabilitació

L’AMI porta preparant des d’octubre aquesta Assemblea de Càrrecs Electes (AECAT), composta actualment per més de 3.000 regidors, alcaldes, diputats i senadors “per substituir al Parlament en cas d’inhabilitació. Segons Pere Aragonès, secretari d’Economia de la Generalitat, l’AECAT és com “els nostres Estats generals”.

8. Com mobilitzar-se perquè l’Estat no pugui impedir la votació

Artur Mas ho va dir en un acte de l’ANC el febrer, “hem de tenir un esquema de mobilitzacions organitzat que posi molt difícil a l’estat impedir el referèndum o que sigui enorme el cost que hagi de pagar per impedir-lo”. L’expresident de la Generalitat i líder del PDECat va recordar l’opció de precintar locals electorals del referèndum, tot i que no és una opció tan fàcil, ja que “igual que es precinten, es desprecinten”.

9. Treure els diners dels bancs si no accepten la independència

Albert Botran va concretar l’any passat unes mesures d’insubmissió en cas que un banc no reconegui la independència. Com dones a entendre el dia D a La Caixa? Com ho dónes a entendre als poders fàctics en cas de boicot a l’Estat? En aquest xoc hi ha una desobediència molt potent i és que tots tenim aquí els nostres estalvis.

10. Com pagar les cotitzacions a la Generalitat i no al Govern espanyol

Així, aquest mes de març, el mateix Botran ha explicat com els comitès d’empresa podrien pressionar per exigir pagar les seves cotitzacions i tributs a la Generalitat i no al Govern espanyol.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies